Resultats de la cerca bàsica: 253
Diccionari de la llengua catalana
|
41.
isoquimen -ímena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa temperatura mitjana a l'hivern. Línia que uneix en un mapa els punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa temperatura mitjana a l'hivern. [...]
|
|
42.
estatura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçada d'una persona. Estatura baixa, alta, mitjana. [...]
|
|
43.
medievalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de medieval. Afecció per l'edat mitjana. [...]
|
|
44.
peita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impost que pagava la població servil per raó dels béns seents que posseïa. A la baixa edat mitjana, impost reial ordinari global sobre cada localitat, que es dividia entre els veïns. [...]
|
|
45.
baticul
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat al cul. Vela de mitjana molt petita a l'extrem de popa d'un bastiment menor. Arbre de mitjana molt petit a l'extrem de popa d'un bastiment menor. [...]
|
|
46.
cuculiformes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells arborícoles de mida mitjana, de cos allargassat i cua llarga, que comprèn dues famílies, una de les quals conté espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
|
|
47.
crugia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part mitjana d'una nau de popa a proa. [...]
|
|
48.
diàfisi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part mitjana dels ossos llargs, situada entre les epífisis. [...]
|
|
49.
mesolecític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté una quantitat mitjana de vitel. Ou mesolecític. [...]
|
|
50.
carnalatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carn feta a trossos i salada que servia de provisió a les embarcacions. Carnatge 2 . A l'edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials o senyorials. [...]
|
